1 juliol, 2023
Aquest maig de 2023 s’ha publicat l’assaig teatral De la representación a la representatividad. Disidencias del deseo en el teatro español y brasileño [siglos XX y XXI], coordinat pels investigadors i professors Paola Bellomi (Universitat de Siena, Itàlia) i el val·lisoletà Claudio Castro Filho (Universitat de Granada; Doctor per la Universitat Estatal de Rio de Janeiro, UERJ, Brasil). Constitueix el volum núm. 48 de la col·lecció Romania Viva de l’editorial berlinesa Peter Lang (212 p., ISBN 978-3-631-89326-5). El llibre proposa una introducció dels coordinadors i, a continuació, deu contribucions teòriques (Anita Fabiani, Alessia Faiano, Laeticia Rovecchio, Rosa M. Isart, Peio Lekumberri, Marco Magoa, Manoel Levy Candeias, Claudio Castro Filho, Renata Carvalho i Juliana Jardim) per oferir-nos l’escena imprevisible i desestabilitzadora del cànon heteropatriarcal, que constitueix l’entrada de lesbianes, gais i transgèneres en el teatre (espanyol, brasiler, català) dels segles XX i XXI.
A un estudi inicial, sobre la introducció de pràctiques i identitats dissidents detectables en el teatre de Jacinto Benavente, que fa Fabiani (pp. 17-45), vinculada a la Universitat de Catània, segueixen altres discursos també rigorosos i personals.
Faiano (pp. 47-61), formada a la Universitat de Verona i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), apropa el personatge literari de Don Juan Tenorio i el fenomen queer, tot centrant-se en el text D.J. de López Mozo que introdueix la homosexualitat del seductor i desmitifica continguts.
Rovecchio (pp. 63-78), codirectora de la revista d’investigació teatral Anagnórisis, analitza les identitats i cossos transgèneres al teatre contemporani, a través del teatre de text d’autors com Sebastià Portell, Marc Rosich o José Padilla i d’espectacles emblemàtics, com Limbo de Les Impuxibles.
Isart (pp. 79-100), dramaturga i freelance teatral que desenvolupa el seu treball en el món del arxius, patrimoni científic, i les biblioteques, recopila com es visibilitza el col·lectiu (social, artístic, literari) LGTB en la creació escènica a la Catalunya dels anys 2000-2020, que ho fa no especialment a través de la via formal del teatre de text LGTB (Freijo, Miró, Clua, Rosich...) sinó a través de la performance (musical) o altres vies híbrides de petit format, sobretot els recitals poètics dramatitzats.
Lekumberri (pp. 101-116), actor i cantautor, reflexiona, a partir de l’obra teatral La geometria del trigo (2018) d’Alberto Conejero, sobre els nous models relacionals (familiars) i un (revisat/revisable) imaginari al món rural.
Magoa (pp. 117-131), dramaturg, director i productor teatral, relata la seva experiència teatral amb implicacions LGTB, a països de l’Àfrica i de l’Orient Mitjà, on comprovem la voluntat de canvi i la rebel·lió irada de la societat a favor de la causa (legalment perseguida) LGBTQI+.
Levy Candeias (pp. 133-158), actor, autor, investigador escènic especialment interessat en les relacions entre el teatre brasiler i les idees teatrals globals de la segona postguerra, analitza la presència de la temàtica LGBTQI+ en l’escena brasilera de la segona meitat del segle XX i de la primera dècada del segle XXI (Plinio Marcos, Nelson Rodrigues, cia. Teatro Oficina, Newton Moreno, cia. Os Satyros…).
Castro Filho (pp. 159-173), professor, investigador i creador teatral, estudiós de Federico García Lorca, reflexiona sobre el teatre (de militància, performatiu, que dona veu a la subjectivitat transvestida) de l’actriu i activista trans Renata Carvalho, autora, per exemple, del Manifesto Transpofágico recuperador de la història de les dones trans al Brasil contemporani.
Carvalho (pp. 175-192), creadora escènica fundadora del moviment trans MONART, analitza la pràctica del transfake, les narratives viciades i els estereotips tot sovint associats a les persones trans/transvestides en les arts, i també la fragilitat cisgènere, la transfòbia recreativa i les seves representacions en la comèdia i l’humor; finalment fa referència a la figura de Xica Manicongo, primera transvestida en els registres historiogràfics sobre el Brasil.
Jardim (pp. 193-202), professora a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Castilla y León (Valladolid) i que està desenvolupant el projecte performance 133 a São Paulo, tanca aquesta proposta editorial amb una aproximació als dos primers textos teatrals (2016-2017) d’Ave Terrena, punt de confluència del transvestisme amb l’oralitat i la pintura muralista mexicana.
Anar a l’editorial, vull comprar-lo