| Gènere | teatre; obra dramàtica (monòleg) |
| Data finalització obra | 27/02/2008 |
| Llengua original | català |
| Sinopsi | Una dona, de classe benestant, culta, (no sabem si lúcida, visionària, febrejada o reflectida), repassa com estan els temps actuals mentre pren un suís deliciós en un clima ritualístic. Telebrossa, amistat, immigració, amor, infidelitat, solidaritat, nacions oprimides i centralisme, marginació lingüística, són els temes fonamentals de l’obra, amb una introducció puntual del pensament dels filòsofs Schopenhauer i Lyotard. |
| Escenes | 3 |
| Personatges | 1 actriu. Optatiu i addicional: 1 actor (un transsexual, un cos home mentalment una dona) que repeteix el monòleg. |
| Espai escènic | un interior de casa benestant |
| Dibuixos, esquemes, propostes escenogràfiques | – |
| Fragment literari | Part “I. Mapamundi”. Pàg. 28-29 de la primera edició (2010): De manera que la dreta acaba amb una certa (inclina la mà cap avall) tendència. (Pausa petita.) I l’esquerra acaba amb una certa (inclina la mà cap avall) tendència. (Pausa.) Si fem memòria la dreta és qui per excel.lència defensa la institució monàrquica. Qui defensa l’existència d’una força còsmica ordenadora -o emprenyadora o marimandona- general amb nom i cognoms ben específics: el Déu, el Fill i l’Esperit Sant. Si fem ús dels tòpics, l’esquerra pensa en i ÉS el poble. L’esquerra pot ser sindicalista, socialista, utòpica, idealista, federalista, regionalista, autonomista… Però en tot cas, gràficament, té la forma d’un llac: està abaix de tot, emmudida (però xiuxiuejosa), lentament mòbil, amb una certa sedimentació a la base que costa de fer fora, … i quatre arbres a dalt, quatre ombres que manen. La dreta és cruciforme. L’esquerra acostuma a ser crucificada. S’imaginen, senyors? Imaginen, senyors, la possibilitat remota però consumable, realitzable, que la dreta i l’esquerra convergeixin? Què passa quan els conceptes teòricament oposats queden diluïts dintre d’una mateixa gibrella? Un big bang? Senyors, un món nou? El paradís -no confessional ni cristià, evidentment-? Una nova Amèrica? Una nova Europa? (..) |
| Fonts/documentació emprada | · BARTRA, Agustí · LYOTARD, Jean-François · MOLINS, Manuel · SCHOPENHAUER, Arthur |
| Cobertura periodística | Blog de Xavier Diez Crítica de Ramon X. Rosselló |
| Actes socials | 17/04/2011 Participació (matí) a la Fira del Llibre de Vinaròs (2011) Rosa M. Isart amb Rosa Maria Camps, correctora de Tendències, a la parada de llibres d’Onada Edicions.  Foto: À. Codina Rosa M. Isart amb la poetessa i dramaturga M. Carme Saez, a la plaça Sant Antoni, de Vinaròs.  Foto: À. Codina 17/04/2011 Participació (migdia) a la XXV Mostra Local del Llibre de Benicarló (2011) Rosa M. Isart al Passeig de Ferreres Bretó de Benicarló, a la parada de llibres d’Onada Edicions  Foto: À. Codina |
| Edicions | 1a edició: setembre del 2010, Onada Edicions (Benicarló, Castelló, País Valencià). |
| Altres consideracions | · La “versió curta” implica es fa el monòleg un únic cop. La “versió llarga” significa que es repeteix íntegre, a través de l’actuació ara d’un transsexual. El díptic ha d’indicar l’opció escollida. En principi, l’opció “versió curta” implica el treball d’una actriu, tot i que per decisió (reivindicativa) del director, el pot passar a fer l’actor transsexual. · Homenatge i menció, a l’obra, a la part “I. Mapapundi”: de la titellaire Mariona Masgrau, de la ballarina Nazareth Panadero. · Aquesta obra fou una de les quatre finalistes del Premi Josep Ametller de Teatre 2009 (Premis Recull, Blanes). El jurat del premi de teatre el formaven: Vicenç Llorca, Jaume Reixach, Salvador Roca, Joan Solana i Salvador Sunyer. |
| Lectures dramatitzades | – |
| Escenificacions | – |
| Traduccions | – |
| Arxius de text | 2010 Llibre Tendències PRÒLEG Foguet (en català) |
| Arxius d’àudio | Banda sonora bàsica de l’obra: Pròleg: Show must go on, de Queen Part “I. Mapamundi”: Three babies, de Sinéad O’Connor Part “II. Supervivència”: Què volen aquesta gent, per Maria del Mar Bonet L’àguila negra, per Maria del Mar Bonet Part “III. Amor”: Beatriu, comtessa de dia, de Lídia Pujol Variacions Goldberg de Bach, per Glenn Gould La nina i son germà (fragment 3’37’’-5’’05’’) de Lídia Pujol L’àguila negra, per Maria del Mar Bonet |
| Fotos | – |
| Seqüencia fotogràfica | – |
| Vídeos | – |